ARRIBARÀ EL DIA.........

Arribarà el dia en què ressorgiràs de les cendresI la teva ràbia també es transformarà en creativitat positiva.Ja no ploraràs de dolor sinó també d’alegriaI les nits tornaran a ser serenes. Arribarà el dia en què ja no miraràs amb rancor,Que lluitaràs pel què realment va la pena.La teva venjança serà reafirmació personal i no una condemnaEnvers un món d’hipocresia, de mentides i estupor. I arribarà el dia en què no t’importarà el què diranPerquè la teva consciència estarà ben tranquil·laSabràs equilibrar les incoherències constants d’aquesta vidaI si convé enfrontar-te amb ungles i punys als qui et van manipulant.

N'hi ha moltes formes

Hi han moltes formes d'estimar
a vegades un gest, una paraula,
amb tansols una mirada, un escrit, una acció...
només cal estar ben alerta
i captar-ne el bell precís moment.

No vull pas canviar-te,
vull conèixer i entendre
la teva forma d'estimar
tan vàlida, tan bonica
com qualsevol d'altre
quan el què es busca
és compartir,donar i saber rebre.

Aixi doncs, ja n'hi ha prou
de reclamar, d'esperar, de suplicar....
Tansols captar
aquell bell precís moment
i saber-ne estar.

Vius per treballar

Ja són hores de plegar
però tot i així no marxes.
què hi faràs tota sola a casa?

T'encanta fardar
del teu paper a l'empresa.
Que no te n'adones
que ets una més?
que no és pas teva?

I no només això et limites
sinó que opines,
i jutges del paper
que fan les altres!

Dins teu denoto
el pas del temps.
No pots suportar
la idea : que algú més jove
et passi pel davant.

El control, les mirades,
els comentaris irònics
sobre la feina de les altres.

Tot un cúmul
de tensions constants,
a les esquenes de qui mana.

I a la seva cara
et mostres
com la més
amiga de totes.

UN AMARG RIEROL

La teva fredor telefònica
a cops em desconcerta....

Què se n'ha fet d'aquelles paraules
poètiques que em donaves?

Com assedegada al desert
busco aquella font que em brollaves.

Serà un miratge?

Ara tansols un amarg rierol
brolla per les dunes de la meva cara.

Vosaltres i Nosaltres

En homenatge a Mario Benedetti, falten paraules....
Heus ací que jo, ho faig en forma de cançó i precisament amb un tema inspirat en un dels seus poemes....




Salut i rebel·lia!

GEL

GEL

Cor de trampolí,
una ment a mil megues.
Pel camí veig
molts ferits de guerra

És molt dura la reconquesta,
Acidesa d’estómac, agafar aire.
Assumir la inevitable derrota.
Si et despulles fàcilment,
apreta a córrer.

Hi ha vida després de la mort
però el temps no ho cura tot.
Resignació i covardia.
Destins que es tria cadascú.

Control absolut de les emocions
per no repetir la mateixa història.
Un cor de gel, acidesa d’estómac.
Agafa aire. Torna a començar.

Que si que si!!!! Obrim els fugons....

Ja comencem a coure la nova temporada paellera...i quina millor forma de fer-ho que a Gràcia. EL motiu del concert però és l'aniversari dels 30 anys del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que es realitzarà el proper divendres 3 d'abril a partir de les 21h a on actuaran també Cayena i La carrau presentant també nous temes.... Hi ha entrada anticipada de 5€ ( les podeu comprar a la seva seu de la plaça Cardona 1-2 )o al mateix dia 7€ a l'Espai Jove de Gràcia (c/ Gran de gràcia 190).
Esperem veure'ns les cares!!!!
Au vinga vinga vinga.....