La teva fredor telefònica
a cops em desconcerta....
Què se n'ha fet d'aquelles paraules
poètiques que em donaves?
Com assedegada al desert
busco aquella font que em brollaves.
Serà un miratge?
Ara tansols un amarg rierol
brolla per les dunes de la meva cara.
1 comentari:
vinga va! que als deserts, cada una miqueta, hi ha els oasis!!! :)
besets dancing queen!!!
Publica un comentari a l'entrada