Vius per treballar

Ja són hores de plegar
però tot i així no marxes.
què hi faràs tota sola a casa?

T'encanta fardar
del teu paper a l'empresa.
Que no te n'adones
que ets una més?
que no és pas teva?

I no només això et limites
sinó que opines,
i jutges del paper
que fan les altres!

Dins teu denoto
el pas del temps.
No pots suportar
la idea : que algú més jove
et passi pel davant.

El control, les mirades,
els comentaris irònics
sobre la feina de les altres.

Tot un cúmul
de tensions constants,
a les esquenes de qui mana.

I a la seva cara
et mostres
com la més
amiga de totes.