GEL
Cor de trampolí,
una ment a mil megues.
Pel camí veig
molts ferits de guerra
És molt dura la reconquesta,
Acidesa d’estómac, agafar aire.
Assumir la inevitable derrota.
Si et despulles fàcilment,
apreta a córrer.
Hi ha vida després de la mort
però el temps no ho cura tot.
Resignació i covardia.
Destins que es tria cadascú.
Control absolut de les emocions
per no repetir la mateixa història.
Un cor de gel, acidesa d’estómac.
Agafa aire. Torna a començar.
2 comentaris:
buf... me l'apunto, me l'aprenc de memòria i el proper dia que et trobi, apreta a córrer, perquè si no, puc estar hores parlant del tema.
preciosa la fotografia i encertadíssim escrit. Em sembla que no hi ha resum millor.
un petó dancing quín!
gràcies bastonera! ultimament m'ha donat per la poesia lliure....petó my darling!
Publica un comentari a l'entrada